És evident que si ens trobem davant de l’adaptació d’un videojoc, i més si es tracta d’aquest, no podem esperar un gran guió; únicament una història més o menys treballada que justifiqui les escenes d’acció, el plat fort d’un film d’aquestes característiques. Amb aquesta premisa prèvia assimilada s’ha de dir que aquest remake de ‘Hitman’ compleix perfectament amb el seu propòsit: és una entretinguda pel·lícula d’acció.
És inevitable que evoqui la saga cinematogràfica de videojocs per excel·lència ‘Resident Evil’ i també, en els enfrontaments entre l’agent 47 del títol (un Rupert Friend molt més convincent que el Timothy Olyphant de l’anterior adaptació cinematogràfica del joc dirigida per Xavier Gens al 2007) i el seu enemic (un Zachary Quinto que no convenç en cap moment i que resulta el pitjor de la pel·lícula) ens recordin immediatament a la saga Terminator, fins i tot en algun moment podem pensar en la trilogia de ‘Matrix’.
Molt més aconseguida que la proposta del 2007, amb més ritme i unes escenes d’acció potents (el tiroteig al carrer, per exemple) aquest remake a més té dos secundaris sòlids com són Thomas Kretschmann i Ciaran Hinds, que compleixen bé en les seves contades aparicions en pantalla, i per sobre de tots Hannah Ware, tot un descobriment, que brilla amb llum pròpia i que és el millor del film amb diferència.
En definitiva, una proposta ideal per no pensar en res i deixar-se dur per l’acció i l’espectacle. Molt entretinguda.