Després de la fallida ‘Una vida en tres días’, Jason Reitman recupera el pols mostrat amb ‘Juno’, ‘Up in the air’ i ‘Young adult’. Aquesta darrera és la millor referència per ‘Hombres, mujeres y niños’, que mostra la gran adicció actual: internet, en totes les seves formes i variants. El film és una radiografia de la societat en totes les seves classes i edats i mostra el gran problema d’aquest segle XXI, la incapacitat de comunicar-se si no és davant d’una pantalla.
La pel·lícula té dos grans encerts: d’una banda un guió mil·limètric, precís i acurat, amb un excel·lent equilibri entre realitat i amargura i per un altre costat l’estoll d’intèrprets que donen vida a la gran varietat de personatges. Tots (fins i tot Adam Sandler) resulten convincents i creïbles en els seus respectius personatges, sent impossible destacar-ne cap sobre el conjunt.
‘Hombres, mujeres y niños’ és un retrat del gran poder que té internet sobre les persones en l’actual segle XXI, i no només en els adolescents, veiem com són incapaços de comunicar-se cara a cara preferint la xarxa tot i estar en el mateix espai i com el fet de no entrar en la xarxa pot aillar-te socialment. Seria fàcil centrar-se només en els adolescents i la seva conseqüent incomunicació amb els seus pares i/o adults però la pel·lícula va més enllà. Explora també com internet també pot resultar adictiva pels adults i com pot marcar també les seves accions i relacions.
Malauradament la pel·lícula és més realista i propera del que podríem pensar a priori. Tots, ens agradi o no, estem dins d’aquest món virtual tan dominant avui en dia, per tant tots podem arribar a reconeixe’ns en algun dels personatges d’aquest coral conjunt d’històries intercomunicades o bé identificar-hi algú del nostre entorn més proper. Un nou encert del seu director: oferir-nos una proposta de visionat tan reflexiu i didàctic com imprescindible.