L’ òpera prima de la cineasta Molly Manning Walker, també autora del guió, és una proposta que intenta reflexar el despertar sexual d’ una adolescent (convincent Mia McKenna-Bruce, que en molts moments evoca físicament a Cameron Díaz) mentre passa un desfassat cap de setmana de vacances sense control amb les seves dues millors amigues (correcta Lara Peake i la més fluixa Enva Lewis).
Durant aquest cap de setmana de borratxera, coneixen els seus veïns d’ habitació a l’ hotel que es converteixen en els seus companys de festa. A partir d’ aquí assistim a un seguit d’ excessos: alcohòlisme i discoteques amb les seves corresponents ressaques. El to de la narració és realista i reflexa força bé el desafasament sense control durant els tres dies però també té moments per mostrar-nos les reflexions i sentiments de la protagonista: els seus anhels, frustracions i repercussions dels seus actes. Malgrat aquest realisme i veracitat, la pel·lícula ben aviat perd el seu interès: acaba resultant repetitiva i les festes de les tres amigues no desperten la més mínima atenció i el resultat global arriba a avorrir, provocant que l’ espectador esperi el final del seu ajustat (91 minuts) metratge.
‘How to have sex’ és un film tan realista com monòtom: només se centra en l’ esbojarrat cap de setmana però sense context, només apunts puntuals; probablement la proposta hagués guanyat interès si la trama ens hagués ofert una visió del dia a dia de les tres joves abans del cap de setmana i, de la mateixa manera, mostrar-nos les seves conseqüències en el seu retorn a la quotidianitat. En definitiva, una pel·lícula fallida.