El tercer treball del tàndem Corbacho i Cruz té una bona premisa argumental que podia donar molt de joc però malauradament la desaprofita totalment en favor d’una sèrie de gastats tòpics: una embarassada, un mort, uns amants clandestins, catalanofòbia, una amenaça terrorista… donant com a resultant un autèntic desgavell.
‘Incidencias’ és una proposta realment pobre. Només pinzellades puntuals aconsegueixen arrencar algun somriure al desconcertat espectador: el velatori d’Alfonsa Rosso, les aparicions de Toni Acosta, alguna escena de la parella formada per Núria Gago i l’encasellat Miki Esparbé i el personatge de Roberto Álamo, l’únic protagonista que desperta cert interés. A més la trama combina de manera absurda les situacions reals, que ocorren dins el tren, amb la manera en que ho expliquen posteriorment els mateixos protagonistes a càmara, un cop finalitzat. Són necessàries aquestes interaccions directes a l’espectador? Quin sentit tenen? Quan l’únic que fan és trencar el ritme, a vegades sense sentit ja que algunes són absolutament ridícules.
Ens trobem, sense cap dubte, davant de la pitjor pel·lícula rodada pels dos directors que porten una trajectòria clarament descendent. Després de la seva brillant òpera prima, ‘Tapas’, el seu segon projecte, ‘Cobardes’, ja era una proposta irregular tot i que s’aguantava molt bé en comparació amb aquesta ‘Incidencias’, una autèntica pèrdua de temps.
