La darrera entrega de la mítica saga d’ aventures d’ Indiana Jones subsana l’ error de l’ anterior, i fallida, ‘Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal’ i ofereix a un dels millors personatges de la història del cinema un comiat, tot i no estar a l’ alçada de la trilogia original, molt digne.
S’ ha de reconèixer el valor del cineasta James Mangold en agafar el testimoni de Steven Spielberg darrera de la càmara i se’n surt amb nota: el pròleg ambientat a les acaballes de la Segona Guerra Mundial és Indiana Jones en estat pur i lliga perfectament amb els tres primers capítols de la franquícia. Després ens traslladem a 1969 i veiem un protagonista (entregat Harrison Ford) a punt de jubilar-se però que es veurà immers en una nova aventura fruit de l’ aparició de la seva fillola. Aquí és on trobem un dels grans problemes del film; com en ‘Indiana Jones y el templo maldito’, l’ arqueòleg està acompanyat per una dona i un nen, però si en aquella els dos estaven brillants i tenien molt de carisma, ara ni la fluixa Phoebe Waller-Bridge ni, especialment el pla i inexpressiu, Ethan Isidore no estan a l’ alçada de l’heroi, fet que es compensa amb un dolent clàssic i molt sòlid (el casi sempre solvent Mads Mikkelsen). Mangold demostra el seu respecte i amor per la saga amb nombroses, i encertades, referències a les pel·lícules anteriors, així com els trets imprescindibles de la franquícia (el moment amb animals o el recorregut sobre el mapa), que desperten la nostàlgia immediata de l’ espectador. La pel·lícula té ritme, malgrat els seus 154 minuts (que es podien haver retallat sense la recreació en certs passatges com l’ estada a Tànger), i es gaudeix molt fins al seu final, que resulta xocant: sense arribar al despropòsit del film anterior, ens trobem davant d’ un clímax arriscat que pot desconcertar el fan més purista de la saga però al que recupera amb el seu preciós i emotiu epíleg.
‘Indiana Jones y el dial del destino’ no és una gran pel·lícula, és ben cert, però resulta una agradable i nostàlgica proposta d’ aventures ideal per a tota la família i de visió obligada per a l’ enorme legió de seguidors de l’ estimat personatge. Indiana Jones, ara sí, es pot jubilar: ha tingut el comiat que mereixia.