Ron Howard li ha agafat el pols a l’autor Dan Brown. Després de la irregular ‘El código Da Vinci’, va arribar l’excel·lent ‘Ángeles y demonios’ i aquesta ‘Inferno’ (encertadament s’han saltat el tercer llibre del personatge, ‘El símbolo perdido’, el més fluix amb diferència) sense arribar al nivell de la segona és un thriller força competent.
El ritme del film torna a ser constant i trepidant, accentuat per un notable muntatge. Tom Hanks resulta creïble en la pell d’un desorientat Robert Langdon acompanyat per Felicity Jones en un nou canvi de registre respecte als seus anteriors treballs: La teoría del todo i Un monstruo viene a verme. Tot i que l’acció i la immediatesa de l’amenaça obliguen a les transicions ràpides i dinàmiques, al guió, però, es troben a faltar certs detalls que només coneixem els que hem llegit la novel·la: què és i com funciona l’empresa que ajuda a l’OMS? què passa amb Ignacio? com van ser exactament les primeres investigacions de Robert i Elizabeth a Florència? Masses interrogants oberts durant el transcurs del metratge.
El clímax final, tot i que el gir d’un dels personatges és previsible pels detalls mostrats al llarg de la pel·lícula, està força aconseguit (tot i que la ressolució difereixi del seu origen literari) i deixar una bona sensació a l’espectador: tant al lector de la novel·la, com al seguidor de la saga cinematogràfica, com al novell en l’univers protagonitzat per Robert Langdom i aquest fet és tan difícil com meritori.