‘Divergente’ era una proposta molt fluixa i el canvi de director no ha provocat cap millora en aquesta segona part. ‘Insurgente’ és una pel·lícula tan avorrida com decepcionant.
Shailene Woodley no pot fer res enmig d’aquest despropòsit, està absolutament sola. Al seu voltant Theo James continua amb un carisma nul, Ansel Elgort i Miles Teller resulten francament desafortunats i Kate Winslet segueix sense entrar en el seu personatge que hauria de tenir un carisma i pes importants i que no té en absolut. A més, un dels personatges més destacats de l’anterior, Maggie Q, té una presència purament testimonial. Tampoc les noves incorporacions a la saga hi aporten res: Octavia Spencer està totalment desaprofitada i Naomi Watts no convenç en un personatge que, se suposa, explotarà a la propera entrega.
La pel·lícula és excessiva en tots els sentits. Des d’uns personatges que canvien en masses ocasions de manera de pensar i d’actuar, fins als nombrosos malsons i simulacions que acaben provocant sensació d’esgotament i repetició constants, tot envoltat d’una sobresaturació d’efectes visuals, brillants això sí, i d’una excel·lent direcció artística que reflexa perfectament les diferents faccions on es desenvolupa un pobre guió, amb un ritme realment lent que no desperta en cap moment empatia ni per la història ni pels personatges.
Ens trobem davant d’una saga que va en caiguda lliure. Si ‘Divergente’ va ser una fallida carta de presentació i a ‘Insurgente’ es perd tot l’interès… Què ens espera al tercer capítol?