L’òpera prima de Matthew Reilly és una proposta d’acció de manual. La seva entregada protagonista, Elsa Pataky, emula a d’altres action heros atrapats i sols com per exemple Bruce Willis a ‘Jungla de cristal’ (1988) o Steven Seagal a ‘Alerta máxima’ (1992), però, a diferència d’aquestes, ‘Interceptor’ denota el seu baix pressupost fregant la sèrie B.
Absolutament tot el guió segueix els cànnons estàndards, resultant previsible des del primer minut fins al clímax sense cap mena de sorpresa. Tenim una protagonista heroica i incorruptible amb una voluntat d’acer i que ha patit un trauma previ que no ha superarat. El seu enemic també és habitual: les seves reaccions, motivacions i una vegada més el seu ego el porta a incongruències com donar a conèixer la seva identitat a tot el món. Tampoc hi manquen els secundaris típics: l’infiltrat que acabarà donant a la missió un to personal i el sobrevingut antiheroi que se sacrifica per la causa. La pel·lícula manté prou bé la tensió gràcies a la seva claustrofòbica ambientació: una plataforma al mig del no res i dins d’aquesta plataforma un espai encara més concret, la cambra de comandament: combinant el joc del gat i la rata amb diàlegs alarmantment pobres amb alguns moments d’acció prou aconseguits.
En definitiva, ens trobem davant d’una pobre i molt típica pel·lícula d’acció. Una proposta per veure un diumenge a la tarda després de dinar sense patir massa per si ens venç la migdiada: el temps estarà més ben invertit.