Si Woody Allen hagués rodat una pel·lícula a Menorca no hagués estat massa diferent d’ ‘Isla Bonita’. Fernando Colomo fa doblet davant i darrera de la càmara, per primer cop no en un cameo sino com a personatge central de la història en un personatge que recorda, i molt, els interpretats pel director de New York. La seva personalitat, diàlegs i situacions són del mateix estil.
Colomo ens mostra una proposta natural que mescla realitat i ficció. De fet podria ser perfectament el making off del documental que el protagonista, el mateix Fer, vol rodar a l’illa i que serveix com a excusa per presentar-nos la resta de personatges: el seu gran amic (també real) Miguel Ángel, la seva parella Liliana, l’artista Núria i la seva filla Olivia, una Olivia Delcán totalment natural i espontània que esdevé el sorprenent descobriment de la pel·lícula.
Ens trobem davant d’una comèdia fresca, un cant d’amor a l’illa del títol que, com li comenta al mateix Fer un dels personatges del film, té la seva vida i ritme propis. Un film que desprén vida i la sensació d’absoluta espontaneïtat i denota al 100% l’estil de vida mediterrani. Una pel·lícula força entretinguda i recomanable.
