9 anys després de ‘Fantastic Mr. Fox’, l’inclassificable Wes Anderson torna a l’animació stop-motion per dur-nos una història ambientada a Japó. Un homenatge al cinema nipó del que en manté l’estructura partida i el tempo lent i contemplatiu.
El film transcorre en dos escenaris paral·lels, ambdos acompanyats per una aconseguida partitura d’Alexandre Desplat. D’una banda la ciutat de Megasaki, un reflex de l’actual societat japonesa, on assistim a la lluita pel poder, representada per l’alcalde contra els dissidents: ja siguin el cap de l’oposició o els grups activistes, en que trobem el toc ianqui en la figura d’una jove estudiant d’intercanvi. Aquest és el tram més fluix de la proposta (tot i algunes genialitats com els apunts sobre les diferents traduccions), el seu ritme excessivament lent provoca que arribi a avorrir i que l’espectador vagi desconnectant paulatinament del conflicte. L’altra és Illa Brossa, l’illa del títol, habitada inicialment només per gossos en que l’acció se centra en un manada formada per cinc animals que funcionen molt bé com a grup, amb algun toc realment hilarant (el recorrent gag de la votació davant quasevol decisió). La seva estranya existència es veu alterada per l’arribada d’Atari, un nen humà a la recerca de la seva mascota. Tot i que la seva presència suposa un estímul i desemboca en un nou rumb de la trama, amb moments certaments interessants i aconseguits (la seva relació amb el gos de carrer de la manada), la seva nul·la empatia amb l’espectador acaba sent un autèntic handicap per mantenir l’interés en la seva aventura.
És ben cert que la proposta és tota una excentricitat; realment agosarada, valenta i diferent però malgrat el seu punt de risc i originalitat no funciona. El guió acaba resultant repetitiu, fet al que se suma un metratge massa dilatat, 101 minuts, que desemboca, inevitablement, en la pèrdua d’atenció de l’espectador. No ens trobem davant d’una pel·lícula fàcil ni apta per a tots els públics: està reservada únicament per fer les delícies de la immensa legió de fans del seu director, un cineasta tan alternatiu com necessari.