La continuació de ‘Jack Reacher’ (2013) és una proposta d’una molt bona factura tècnica però d’un contingut tan previsible com poc original. Podem classificar la darrera etapa de la filmografia de Tom Cruise en dos tipus de films: els que tenen una bona base perquè es llueixi com a intèrpret i els que basen la seva raó de ser en la seva potència visual. L’anterior ‘Jack Reacher’ no encaixava en cap dels dos tipus i la seva seqüela, a part de seguir la mateixa línia, resulta absolutament prescindible.
El guió ja falla des del punt de partida, la relació entre la seva parella protagonista, i s’agreuja amb els suposats problemes familiars del personatge central. Malgrat aquesta pobresa argumental s’ha de destacar la notable química que s’estableix entre Cruise i Cobie Smulders i la seva compenetració en les escenes d’acció. L’actriu hagués resultat excel·lent en la darrera i fallida entrega de la franquícia Misión Imposible, enlloc de la desafortunda Rebecca Ferguson.
Té seqüències molt encertades (la sortida de la presó) i algunes escenes d’acció ben rodades però tot i això no deixa de ser una proposta massa senzilla, típica i tòpica, una pel·lícula massa fluixa en la filmografia del seu protagonista, en la línia de la també prescindible ‘Noche y día’ (2010). Ara que s’ha anunciat el rodatge de la sisena entrega de ‘Misión Imposible’, esperem que Cobie Smulders sigui contemplada com a nou fitxatge, ja que podria esdevenir el revulsiu d’una saga que està en una línia clarament descendent des del quart capítol: ‘Protocolo Fantasma’.