El Kenneth Branagh director ha rodat potser les millors adaptacions de Shakespeare a la gran pantalla, realment es nota que té una connexió especial amb el cèlebre dramaturg. Fins i tot, allunyats de l’autor anglès, va rodar les també excel·lents ‘Morir todavía’ i ‘Mary Shelley’s Frankenstein’ però, com ja apuntava a ‘Thor’ i amb ‘Jack Ryan: operación sombra’ confirma, el gènere d’acció no li va en absolut. Aquest film sembla rodat seguint pas a pas el manual del gènere d’espies, no hi ha absolutament res personal, arriscat o original. Un pròleg que ja ens presenta el protagonista: la seva motivació i el seu desmesurat heroisme, un reclutament, la primera missió de camp (durant aquesta part, la primera escena a l’habitació de l’hotel de Moscou és el millor del film, amb diferència), l’enfrontament amb el seu enemic i el desenllaç. Tot típic, tòpic, avorrit i vist infinites vegades en moltíssimes pel·lícules rodades amb el mateix patró.
L’estoll de protagonistes tampoc ajuda a digerir millor la proposta. Chris Pine no convenç ni com a antiheroi d’acció ni en els moments de reflexió ni dilemes morals que experimenta el seu personatge, Keira Kinghtley és una actriu excel·lent per desaprofitar-la com a simple guarniment en un film d’aquest estil i el Kenneth Branagh actor interpreta com dirigeix: donant al seu malvat personatge tots els vicis i tòpics de l’arxienemic estàndard. L’únic que aguanta el tipus és Kevin Costner com a secundari de luxe en la pell del mentor del protagonista.
Ens trobem davant d’un reebot totalment innecessari d’un personatge que va morir quan va deixar d’interpretar-lo Harrison Ford. Una autèntica pèrdua de temps.