Després de la seva fallida, però taquillera, incursió en el món dels superherois amb Thor: Ragnarok, Taika Waititi canvia radicalment de gènere per dirigir el trasllat a la gran pantalla de la novel·la de Christine Leuens (nominació al millor guió adaptat) i el resultat és una autèntica joia. ‘Jojo Rabbit’ (merescudíssima nominació a millor pel·lícula) és una proposta tan interessant com arriscada. El seu guió, d’entrada, ens fa pensar en la gran ‘La vida es bella’ però aquí el sentimentalisme d’aquella es substitueix per un humor abusrd (que evoca el llenguatge del cineasta Wes Anderson, el pròleg al campament recorda molt el to de la brillant ‘Moonrise Kingdom’) que requereix una gran dosi de precisió que Waititi domina a la perfecció, en altres mans el seu alt grau de surrealisme hagués eclipsat el real i colpidor missatge que transmet el film.
Tot funciona en la pel·lícula; des de la seva treballada factura tècnica, amb uns notables muntatge (nominació) i fotografia, la seva acurada ambientació, vestuari i direcció artística (nominació en ambdues categories) i una preciosa banda sonora, fins al seu entregat estoll de protagonistes. El jove i debutant Roman Griffin Davis resulta convincent com a fil conductor de la història i no s’arruga davant dels seus parteners: el mateix Waititi, realment hilarant; una sòlida Scarlett Johansson (la seqüència en que recorda el seu marit durant el sopar és excel·lent); una Rebel Wilson repetint el seu rol habitual; un Sam Rockwell que com en el seu anterior i recent treball Richard Jewell torna a lluïr-se fins a convertir-se en un personatge clau; i una fràgil Thomasin McKenzie que serveix de complement perfecte pel protagonista: l’evolució de la seva relació és el gran encert del film: una meravella.
Ens trobem davant d’una proposta valenta que entreté gràcies al seu humor punyent, però aquest amaga una realitat duríssima. El film aconsegueix, mitjançant un to certament desenfadat, fer reflexionar l’espectador així com remoure’l amb alguns inesperats cops tràgics que l’agafen certament desprevingut. En definitiva, ‘Jojo Rabbit’ a priori pot semblar una simple comèdia però sota d’aquesta aparença s’amaga una grandíssima obra cinematogràfica de visió obligada per a tot cinèfil. Una autèntica joia absolutament imprescindible.