‘Jolt’ és una proposta d’acció de sèrie Z sense cap sentit però que compta amb un bon pressupost, que permet una factura tècnica correcta, i sorprenentment un estoll d’intèrprets de luxe: una radiant Kate Beckinsale (que torna al gènere després de la saga ‘Underworld’), un apàtic Jai Courtney, correcte com sempre Stanley Tucci (les trobades entre el seu personatge i la protagonista són els millors moments del film), fluix Bobby Cannavale i una testimonial Susan Sarandon (que, en cas que arribi, guanyarà pes en la continuació).
Ens trobem davant d’un film típic de presentació de personatge, el seu epíleg evidencia la intenció de començar una nova franquícia, absolutament fallit en que res funciona. Començant pel guió: les característiques del personatge central suposadament estan explicades al pròleg però la seva construcció és molt pobre, tot i que aquí com a mínim s’intenta, l’origen i motivacions de la resta són inexistents. Té diàlegs realment desafortunats amb un apunts que pretenen ser còmics que no quadren amb Lindy, així com alguna seqüència (la que transcorre a la maternitat de l’hospital) totalment ridícula. Si que la seva factura tècnica és correcta, muntatge i fotografia, i algunes escenes d’acció estan força aconseguides (es nota moltíssim però la utilització d’una doble) però no són arguments suficients per salvar el desgavell general.
En definitiva, ‘Jolt’ és una pel·lícula francament desafortunada. Només apta pels espectadors realment entusiastes del gènere, o de la seva protagonista, amb una exigència nul·la. Esperem que, malgrat les seves gens dissimulades intencions, les peripècies cinematogràfiques de Lindy finalitzin aquí. Una de les propostes més pobres de la temporada.