Veient la darrera proposta del director François Ozon és inevitable que ens vingui al cap ‘La vida d’Adèle’, l’altre film francès de la temporada que tenia com a protagonista a una jove adolescent que descobria la seva sexualitat. En tots dos films la clau és la protagonista i aquí és on falla ‘Joven y bonita’. Si en aquella Adèle Exarchopoulos oferia una entregadíssima i brillant interpretació on es fonien actriu i personatge, en aquesta Marine Vacht resulta excessivament freda i distant; d’acord que són trets característics del personatge, però la seva interpretació no denota força ni implicació en cap moment. Aquest distanciament es pot estendre a tot l’estoll de protagonistes, fruit també d’enormes llacunes de guió; passem immediatament d’un estiu en que Isabel descobreix la sexualitat a, després d’un simple fos a negre, a la tardor següent en que Lea és ja una autèntica professional… Com? Per què?
No hi ha vida ni passió en cap moment. Ni en la relació entre els pares de la protagonista, ni un cop coneixen qui és i a que es dedica Lea, especialment en la reacció de la mare: sí creïble la primera reacció però després s’actua i accepta amb massa naturalitat, amb un pare excessivament indiferent i amb un germà massa jove per estar al corrent de la situació i parlar-ne tan obertament. L’únic personatge interessant és el que interpreta Charlotte Rampling, malauradament en només dues escenes.
‘Joven y bonita’ podia haver estat interessant (com ho era, i molt, la citada ‘La vida d’Adèle’ en que tres hores de metratge passaven volant i et quedaves amb ganes de més) però resulta una proposta massa indefinida, els seus 90 minuts de metratge no aporten res i desprèn la sensació de no saber amb claredat ni què vol explicar ni com fer-ho.
