L’anterior pel·lícula de Pedro Almodóvar, la fallida ‘Los amantes pasajeros’, li va deixar el llistó realment baix de manera que no li costava superar-se i efectivament ho fa, però pels pèls: el seu nou treball és una proposta realment pobra.
La pel·lícula té, estranyament en la filmografia del director, diversos errors de guió: períodes de temps que no quadren amb els fets narrats, situacions i reaccions realment absurdes (la comunicació de la seva decisió de la Julieta del títol a Lorenzo, la reacció de la protagonista amb Antía quan aquesta està al campament, l’aparició del personatge de Bea i de la seva mare, el final del temps de retiro d’Antía), i moments realment forçats dins del seu transcurs (la carta que arriba a l’escola, el retrobament de Lorenzo i Julieta). A més, el ritme és excessivament lent, fet que provoca que els seus escassos 95 minuts es facin eterns. La història és fluixa i no enganxa l’espectador en cap moment, només li provoca avorriment i una gran sensació d’alleujament quan sona l’excel·lent tema ‘Si no te vas’ de Chavela Vargas que clou el film.
Novament el director demostra que sap treure el millor dels seus intèrprets, especialment de les seves actrius. En aquesta ocasió destaca especialment Adriana Ugarte, en la interpretació amb més matitzos de la seva carrera, Emma Suárez en el seu personatge més sòlid en temps i una Rossy de Palma, en un convincent canvi de registre. Al seu costat, però, no aporten res ni les insípides Inma Cuesta i Michelle Jenner ni, el menys intens del que és habitual, Darío Grandinetti.
Almodóvar ensopega de nou. Van dos decepcions consecutives, en comèdia i drama, una línia clarament descendent i perillosa.