Jurassic World va aconseguir recuperar l’esperit del film original dirigit per Steven Spielberg l’any 1993 i fer oblidar les seves prescindibles continuacions. Ara, de la sòlida mà de J.A. Bayona, aquest ‘El reino caído’, sense arribar al nivell de la seva predecessora, en resulta una digna continuació que funciona a la perfecció com a vehicle d’entreteniment.
La premisa argumental inicial planteja un debat interessant: amb els dinosaures enfrontant-se a una segona extinció i els humans decidint la seva implicació o no. El punt de partida evoca el creador de l’original, compta amb el testimoni al Congrés d’un dels membres de la saga dels 90′, i reuneix a la parella protagonista de l’anterior: una, novament convincent, Bryce Dallas Howard que en aquesta seqüela, malauradament, perd protagonisme, i un Chris Pratt més integrat en el personatge que a ‘Jurassic World’, als que s’afegeix un antagonista de pes, Ted Levine. El tram inicial a l’illa resulta el més encertat del film; ens ofereix els minuts més trepidants del metratge amb alguna seqüència realment impactant,rodats amb una factura tècnica (muntatge, so, efectes de so i visuals) perfecta, i un comiat de l’illa Nublar certament emotiu.
Quan l’acció surt de l’illa la trama perd força. Si bé es mantenen algunes seqüències força potents, com la subhasta, la narració, especialment el seu clímax final, resulta repetitiva i dilata el seu metratge fins als seus 128 excessius minuts amb una ressolució massa oberta a una nova entrega. Malgrat tot, s’ha de reconèixer la tasca de Bayona: no li ha tremolat el pols i firma una pel·lícula completa, entretinguda i en moments puntuals amb encertades dosis de tensió que farà les delícies del gran públic. Spielberg pot estar orgullós, després de les fallides ‘El mundo perdido’ (1997) i ‘Jurassic Park III’ (2001), gràcies a la nova saga que ha suposat el reboot ‘Jurassic World’ els seus dinosaures estan més vius que mai.