La darrera entrega de la popular saga ‘Karate Kid’ segueix la línia d’ El despertar de la fuerza (2015) a ‘Star Wars’ o Jurassic World, el renacer (2025) a ‘Jurassic Park’: ens trobem davant d’ un remake encobert del film original amb intenció de rellançar la saga.
Retrobem al sensei Han (Jackie Chan, el mestre del remake ‘The karate kid’, 2010) i un nou jove (correcte Ben Wang) que com en l’ original de 1984, es trasllada a una ciutat nova (ara New York), on li costa fer amics però coneix una noia (Sadie Stanley, una versió adolescent de Megan Fox) i immediatament té problemes amb el seu exnovi, també com en l’ original campió juvenil de karate: el duel ja està servit, amb l’ oposició, com no, de la seva mare. La relació amb el pare de la noia i el seu entrenament resulta el toc original de la història (junt amb el trauma familiar del protagonista) respecte a la resta de la franquícia, però un cop aquest capítol està resolt la trama segueix el manual de l’ original. Llavors entra en escena el lligam amb la trilogia dels 80′ (que s’ ha recordat amb l’ emotiu pròleg): l’ aparició de Daniel LaRusso (un Ralph Macchio que ha viscut tota la vida del personatge, inclòs el seu ressorgiment a la notable seqüela en format sèrie que ha suposat ‘Cobra Kai’, divertidíssima la referència a la sèrie de l’ epíleg del film) per completar l’ entrenament del jove Li Fong.
En definitiva, una ració de nostàlgia que resulta entretinguda (no s’ hi recrea, gràcies als seus ajustats 94 minuts) però innecessària: la saga ja va tenir amb el seu moment als 80′ amb la trilogia original, la nova entrega amb Hilary Swank (1994), el remake de l’ original (2010) i aquesta mateixa són absolutament prescindibles. La notable continuació en la citada sèrie ‘Cobra Kai’ (aconseguida però massa dilatada, li sobren perfectament un parell de temporades) ja ha estat una, encertada, dosi de nostàlgia més que suficient: la franquícia està esgotadíssima i no dóna més de si.