Com ha comentat Christophe Gans va escriure aquesta nova versió del popular conte pensant que Léa Seydoux havia de ser-ne la protagonista i es nota: aquest film sembla fet perquè l’actriu es llueixi i efectivament no desaprofita l’ocasió, Seydoux està realment radiant i resulta l’elecció perfecta pel personatge de Bella.
Ens trobem davant d’una versió adulta de la coneguda història, dotada d’una espectacular factura visual: el vestuari, la direcció artística especialment, la fotografia i els efectes visuals estan realment acuradíssims. Una combinació perfecta de tecnologia digital i artesania. Resulta curiós, però, que dins d’aquesta preocupació per l’estètica, que és nota i molt veient l’excel·lent resultat, el detall menys aconseguit sigui una de les claus del film: la bèstia. La seva cara està molt treballada però té un important problema: una manca absulta de mobilitat, fet que li resta l’expressivitat que en el transcurs de la història hauria de ser important i es troba força a faltar.
Aquesta nova versió de ‘La Bella y la Bestia’ t’atrapa des del principi, i et sedueix un cop Bella arriba al castell però precisament aquí és on el ritme es relenteix excessivament: és ben cert que els decorats i escenaris mereixen tota l’atenció però aquesta recreació provoca cert desgast en l’espectador que arriba a l’acció del desenllaç una mica cansat. Uns minuts menys de metratge, tampoc masses, haurien evitat aquesta sensació aportant més dinamisme i convertint aquesta, ja bona pel·lícula, en una proposta rodona.