L’adaptació cinematogràfica de la novel·la de David Fonekinos està plantejada com un thriller que protagonitza un peculiar investigador: un popular crític literari caigut en desgràcia que dubta de l’autoria d’un best seller sorgit de la biblioteca del títol, trobar l’autèntic autor del relat es convertirà per ell en una obsessió vital.
Ens trobem davant d’una proposta diferent i interessant, ja sigui per la seva temàtica: el món literari no acostuma a ser objecte de produccions d’aquest tipus, com per la seva procedència: hem d’agraïr que sigui una pel·lícula europea, francesa concretament, ja que aquest tret ens afegeix el valor afegit de proximitat, identificació i realisme que difícilment obtindríem si es tractés d’una producció made in Hollywood. El film enganxa i aconsegueix que l’obsessió del protagonista (creïble Fabrice Luchini), acompanyat per la filla del suposat autor (la peculiar relació entre tots dos ofereix alguns dels millors moments del metratge) s’encomani a l’espectador, el qual es descobreix tan interessat com expectant per saber qui és realment la persona que s’amaga sota el pseudònim d’Henri Pick, sense perdre aquesta atenció fins a l’obert i aconseguit final de la història reforçat amb un inesperat gir de guió.
En definitiva ‘La biblioteca de los libros rechazados’ és un film tan corrent (el seu format i plantejament) com alhora diferent (temàtica i estil) en l’actual cartellera: una illa de qualitat enmig d’un mar de superflua comercialitat que inunda les sales durant l’època estival. Una obra molt recomanable.
