‘La Bruja’ és un film que s’allunya d’allò que es podia esperar a priori per la seva temàtica. Rodada amb una ambientació acuradíssima, destacant especialment l’espectacular fotografia, la pel·lícula fuig de tot efectisme propi de la gran majoria de propostes actuals del gènere i ens porta una ració de terror psicològic en que la por està latent durant tot el metratge i es pot desencadenar en qualsevol moment.
La seva protagonista, i fil conductor de la història, la jove i debutant Anya Taylor-Joy, resulta tot un descobriment, amb una interpretació continguda i de mirada hipnòtica, que està molt ben acompanyada pels seus pares a la ficció: Ralph Ineson i sobretot Kate Dickie.Tots dos reflexen a la perfecció la follia a la que arriben els seus personatges i tenen l’oportunitat de lluir-se cadascú amb un potent monòleg.
El problema de la pel·lícula, però, és el seu ritme. Si bé és ben cert que està plenament justificat pel transcurs del guió, resulta excessivament lent fet que dificulta que l’espectador entri en la trama i quan ho aconsegueix, els nombrosos fosos a negre malauradament li donen l’oportunitat de desconnectar i acaben resultant llargs els seus escassos 92 minuts. Tot i així mereix un aplaudiment la valentia del debutant Robert Eggers d’oferir-nos una proposta tan diferent dels actuals estàndards del gènere. Una notable carta de presentació.