L’ adaptació de la novel·la de l’ autor Rafael Chirbes és una proposta sòlida; un film de sentiments continguts en que, en nombroses ocasions, els silencis diuen molt més que els diàlegs.
Amb una molt bona factura tècnica (preciosa la seva fotografia) i un acuradíssim treball d’ ambientació (vestuari i direcció artística), el guió se sustenta en el seu repartiment: una omnipresent Loreto Mauleón, ella és la pel·lícula i serveix de fil conductor de la trama familiar, acompanyada pels dos germans: Roger Casamajor (apàtic una vegada més) i Enric Auquer (correcte però lluny de les seves grans interpretacions a les que ens té darrerament acostumats), Ana Rujas (la més fluixa del repartiment en un rol massa artificial) i la incombustible Teresa Lozano. Tot i les emocions reprimides i el trasncurs pausat de la història que ho justifiquen, el ritme de la proposta és excessivament lent; fet que provoca que els seus 110 minuts de metratge s’ arribin a fer llargs, malgrat que la pel·lícula aconsegueix que l’ interés es mantingui i que l’ espectador no arribi a desconnectar en cap moment.
En definitiva, ‘La buena letra’ resulta un treball notable. Una pel·lícula de sentiments contradictoris que avança sense presses però amb moltes pauses. Un film interessant i de qualitat.