El nou film del cineasta Judd Apatow és clarament reconeixible i conté al 100% el seu segell personal, tot i que en aquesta ocasió els apunts dramàtics queden més desdibuixats per deixar-se portar per la comicitat més hilarant i surrealista, aprofitant els recursos que ofereix la pandèmia.
El guió funciona amb la precisió d’un rellotge i resulta punyent en dues direccions que es complementen i s’equilibren perfectament. D’una banda els estralls del Covid-19 i les seves repercussions tant en els mètodes de treball, com en les relacions humanes així com les seves conseqüències en l’estat anímic global (brillant la metàfora de la distinció de classes malgrat la desgraciada situació que reflexa el personatge de la cap de l’estudi, Kate McKinnon). I per l’altra una ració de cinema dins de cinema en que, emparant-se en els tòpics que envolten a la indústria, dispara contra tothom. Des de les diferents personalitats del grup d’actors (un repartiment entregat i en estat de gràcia): el que vol rodar una bona pel·lícula, l’excèntric i drogadicte, el secundari prescindible, l’antiga estrella que torna però ha perdut el seu rol, la irrupció de la generació mil·lenial i l’aprofitament de les estrelles mediàtiques independentment de la seves poques, o nul·les, aptituds; passant per un director abans independent que s’enfronta al seu primer projecte de gran pressupost i es ven a l’estudi, a més del modus operandi dels propis membres de l’estudi només preocupats per la rendibilitat de la seva inversió. Tot guarnit amb diferents referències a pel·lícules i personatges reals reforçades per diversos cameos com els de James McAvoy, Daisy Ridley o Benedict Cumberbatch, entre d’altres. Si bé és ben cert que el metratge final (126 minuts) resulta una mica excessiu, si l’espectador no es pren seriosament la proposta i es deixa portar pel conjunt de despropòsits de la trama gaudirà amb una saníssima ració d’irreverent i surrealista entreteniment.
Probablement la pel·lícula resulti incompresa, però s’ha de reconèixer la seva valentia: una mordaç i despiadada crítica a la indústria de Hollywood, a la que s’ha de sumar una arriscada mostra dels efectes de la pandèmia, acostant-s’hi des d’un punt de vista de comèdia i sense tabús. Ens trobem davant d’un film inclassificable i peculiar no apte per a tots els públics però certament interessant i recomanable.