Fa 4 anys Netflix va sorprendre amb una trilogia, estrenada setmanalment, titulada La calle del terror, formada per tres films basats en relats de R.L. Stine ambientats en tres periodes diferents: 1666, 1978 i 1994. La plataforma torna a la literatura de R.L. Stine per oferir-nos un nou film, ara ambientat en la dècada que faltava, els 80′ (concretament l’ any 1988) però sense el mateix resultat.
Resulta innegable el respecte i admiració pel gènere de terror dels 80′ que desprèn el film, certament la proposta està rodada amb el mateix estil, format i clixés de l’ època fins al punt que si ‘La reina del baile’ s’ hagués rodat en aquella dècada el film seria exactament igual. Tot i aquest encert, el guió és francament pobre: l’ afany de les candidates per convertir-se en el personatge del títol és massa superficial i no quadra amb la personalitat de la protagonista, així com també resulta pobríssima la motivació de l’ assassí d’ una proposta que recull els cànons del cinema típic i tòpic d’ instituts de l’ època i segueix al peu de la lletra les línies mestres del gènere slasher.
En definitiva, una dosi de nostàlgia dels fans del terror de l’ època però que un cop assimilada aquesta nostàlgia, la sensació que desprèn és la d’ un film superficial queda molt lluny de l’ aconseguida trilogia anterior.