Després de la recent i sòlida El último duelo Ridley Scott canvia totalment de registre i ens porta la història real del drama familiar de la nissaga Gucci, una proposta ambiciosa però fallida.
Com és habitual en la seva filmografia, la factura tècnica és perfecta: el seu muntatge i especialment la seva fotografia, que reflexa molt bé l’època en la que transcorre l’acció, així com el seu acuradíssim treball d’ambientació: la direcció artística i sobretot el seu variat i aconseguit vestuari. Respecte al seu apartat artístic, tot i el seu repartiment de luxe el resultat és irregular: la cantant Lady Gaga demostra ser molt intel·ligent i després del seu brillant debut cinematogràfic a la magistral Ha nacido una estrella no s’ha precipitat a tornar a la gran pantalla i s’ha esperat el seu temps fins a trobar un altre personatge en que pot, i ho fa, tornar a lluïr-se. Al seu costat tenim un dels grans handicaps del film; Adam Driver. Si en l’anterior film del director, la citada ‘El último duelo’, resultava sòlid aquí no denota credibilitat en cap moment i la pel·lícula se’n ressenteix, i molt. El rol dels secundaris també és variat: mentre Jeremy Irons està francament bé (excel·lent la seqüència del dinar amb Maurizio i Patrizia) i reclama més minuts en pantalla, Al Pacino, una vegada més, està sobreactuat, mentre que Salma Hayek resulta purament testimonial. Entre tots ells destaca el camaleònic, i irreconeixible, Jared Leto que construeix una interpretació memorable i és, amb diferència, el millor del film.
Com també succeïa en l’anterior film del cineasta, el tempo és lent i el metratge, 157 minuts, etern: de nou Scott es recrea innecessàriament en passatges prescindibles i dilata la trama provocant el desgast de l’espectador que, en canvi, després de l’esforç realitzat durant tota la pel·lícula es troba amb una conclusió precipitada, poc treballada i alarmantment simple que desemboca en una sensació de gran decepció.
En definitiva, una obra molt menor dins la filmografia del seu director, que, amb l’excepció de Marte, porta una dècada oferint-nos productes molt per sota del seu enorme talent, sobradament demostrat. Una autèntica llàstima.