Ens trobem davant d’un film realista amb un guió perfectament estructurat. T’atrapa des del principi i a mesura que avança el metratge anem obtenint les dades que composen la història de la parella protagonista fins arribar a entendre les seves accions i relació. La clau de la pel·lícula és la química entre els seus excel·lents protagonistes: Jessica Chastain, oferint-nos una vegada més una interpretació brillant, i James McAvoy, en un interessant canvi de registre en la seva filmografia. Al seu voltant una sèrie de personatges totalment creïbles que reforcen el guió: per part d’ell el seu pare i el seu company de feina i millor amic i per part d’ella el seu entorn familiar: pare, mare (potser el personatge més fluix) i germana i la professora/amiga.
En aquesta intimista pel·lícula, les mirades i situacions arriben a ser tan o més importants que els diàlegs i aquí és on es nota un altre dels grans encerts de ‘La desaparición de Eleanor Rigby’: la seva factura visual, amb una fotografia i especialment muntatge realment bons. Llàstima que el ritme sigui excessivament lent en moments puntuals i que el metratge sigui potser excessiu, malgrat tot però el film et manté en tot moment dins de la trama fins arribar a un final tan obert com encertat. És una de les propostes més sinceres, honestes i properes d’enguany: molt recomanable.
