El nou film del cineasta Pablo Maqueda pretèn ser un intens thriller psicològic però fracassa en l’ intent: probablement el seu origen teatral sí aconseguia aquest objectiu, amb dos únics personatges en un sol espai però en el seu salt a la gran pantalla la tensió es perd, ja que s’ intercalen seqüències fora del diàleg de la parella protagonista que et treu de la història (principalment en les escenes de la família d’ un d’ ells).
La parella està intepretada per Manolo Solo (correcte com sempre però sense aconseguir cap canvi quan sí que ho fa el seu personatge) i Laia Manzanares (que no està a l’ alçada del seu partener i que resulta absolutament plana al llarg de tot el metratge, independentment dels canvis de Carolina). El guió de la proposta és trampós: el punt inicial va en una direcció que ben aviat es torça, donant-li un gir aparentment sorprenent (tot i que una seqüència de la pel·lícula provoca que l’ espectador desconfii i receli del suposat gir), prenent una direcció final que no s’ aguanta: la personalitat de Carolina topa amb la seva professió, resultant totalment incongruent i allunyant l’ espectador, ja de per si molt avorrit i malgrat el seu ajustat (88 minuts) metratge esperant que arribi el final: el qual resulta confús i, com tot el film, francament decepcionant.
‘La desconocida’ beu molt d’ altres propostes d’ estil paral·lel com, la també fallida, ‘Toc toc’ (protagonitzada per Keanu Reeves i Ana de Armas al 2015), o la brillant ‘Hard Candy’ (triomfadora del Festival de Sitges al 2005 amb Elliot Page i Patrick Wilson) però amb un resultat francament pobre, desaprofitant l’ interessant material de partida que oferia el text de l’ obra teatral en que es basa. Una llàstima.