El nou treball de Warren Beatty desprèn la sensació de comiat; l’actor/director ha volgut retirar-se amb un projecte molt personal (n’és el director, guionista i protagonista), com si aquesta ‘La excepción a la regla’ fos el seu legat. Malauradament el resultat és un film molt pobre, indefinit i desafortunat.
Inicialment el Beatty director ens proposa una comèdia romàntica d’estil clàssic. Sense cap dubte, el tram incial és el millor del film amb l’arribada de Lily Collins (que sense fer res d’extraordinari en té prou per ser la més destacada del casting amb diferència), acompanyada per la seva mare (una desaprofitadíssima Annette Bening en un personatge que podia donar molt més joc), i la seva entrada en contacte amb l’estil de vida de Howard Hughes, canalitzat per l’inexpressiu Alden Ehreich (que si en una aparició breu com a la també d’estil clàssic ¡Ave, César! dels germans Coen convencia, en aquest personatge protagonista mostra les seves limitacions). Aquesta primera part de la història té la seva gràcia però s’espatlla en el segon bloc del guió.
Quan el Beatty actor pren el protagonisme la pel·lícula es desinfla. El personatge i les situacions resulten absurdes i repetitives, a més la presència de la parella de joves es dilueix: ell encara manté pes (i inexpressivitat) en la trama mentre que ella pràcticament desapareix, només amb algun moment puntual, perquè coneguem la sort del personatge, fins a la seva reaparició en el moment clau del clímax. Massa tard per recuperar l’atenció de l’espectador, que fa estona que ha perdut l’interés en el desenllaç com a conseqüència de l’avorriment absolut.
Malgrat la seva acuradíssima ambientació, amb una brillant fotografia i uns excel·lents vestuari i direcció artística, ‘La excepción a la regla’ és una pel·lícula massa ambiciosa que acaba fracassant en pràcticament totes les seves enormes expectatives. Si aquest havia de ser el resultat, Warren Beatty es podia estalviar el seu retorn a la gran pantalla.