El drama d’època ‘La favorita’ (excessivament nominada a la millor pel·lícula) fa honor al seu nom i, amb permís de la mexicana ‘Roma’ d’Alfonso Cuarón, és la favorita en la propera edició dels oscar amb 10 candidatures.
El cineasta grec Yorgos Lanthimos (merescudament nominat a millor direcció) demostra que té un estil particular i personal i que és capaç de manternir-lo ja sigui en la seva Grècia natal, en els actuals EEUU amb El sacrificio de un ciervo sagrado o, ara, en el seu primer film d’època, ambientat a la cort britànica del segle XVIII. El, molt sòlid, guió (també nominat) narra una interessant lluita de poder entre dues dones (una Rachel Weisz en un dels seus millors treballs dels darrers anys i una correcta Emma Stone, la més fluixa del trio protagonista, ambdues nominades estranyament a millor actriu secundària quan són realment protagonistes) per convertir-se en la favorita del títol de la reina (brillant Olivia Colman, merescudament nominada a l’oscar tot i que com a protagonista quan és realment secundària). Notable el seu acuradíssim treball d’ambientació; direcció artística i vestuari (ambdós aspectes nominats), maquillatge i uns interessants fotografia i muntatge (també nominada en les dues categories), dos apartats tècnics que evoquen inevitablement l’estil del mític director Stanley Kubrick. La història té prou interés i tensió per aconseguir que l’espectador no desconnecti de la trama, gràcies especialment als diversos, i intensos, cara a cara entre el seu excel·lent trio d’actrius, però també és ben cert que de l’estructura capitular de la proposta, es podia prescindir d’un o dos d’aquests capítols que haguessin retallat els seus 121 minuts finals de metratge i la proposta hagués tingut encara més força.
En definitiva, ‘La favorita’ és una pel·lícula sòlida, d’una factura tècnica impecable i un exercici d’estil molt personal no apte per a tots els públics. Yorgos Lanthimos no enganya ningú; és fidel a si mateix i continua la seva carrera, al marge de modes i convencionalismes, amb un estil tan propi com personal i arriscat. Un film valent, alternatiu i diferent que ofereix un interessant resultat.