‘La gran apuesta’ és una pel·lícula molt selectiva. Tot i el seu estoll de coneguts protagonistes, el film (innecessàriament nominat a millor pel·lícula i director) només interessarà als familiaritzats amb el llenguatge i dia a dia del món de la borsa.
Tot i l’explicació d’alguns conceptes claus del guió per part de personalitats conegudes com Margot Robbie, Selena Gómez o el xef francès (aquests cameos són del millor del metratge) i un muntatge realment dinàmic (única nominació coherent de les cinc que té el film), la proposta no pot evitar ser realment avorrida. Les activitats dels diferents protagonistes no desperten la més mínima curiositat: des d’un Christian Bale que no surt del seu despatx (absurda nominació a millor actor secundari), un Ryan Gosling que no cau bé o la parella tutelada per Brad Pitt que no desperta cap empatia. Només l’equip del personatge de Steve Carell, a estones, desperta mínima atenció però no salva els dilatats 122 minuts de metratge que no aporten absolutament res a l’espectador.
Ens trobem davant d’una pel·lícula que ha d’agraïr, i molt, l’excessiu reconeixement de l’Acadèmia de Hollywood ja que sino, probablement, el seu pas per la cartellera hagués estat tan desapercebut com efímer.
