Realment la pel·lícula fa honor al seu nom: que sigui la més nominada als oscar, amb les mateixes candidatures que l’excel·lent ‘Gravity’, és ‘La gran estafa americana’.
Des del principi esperes que el film arranqui, però a mesura que passen els minuts t’adones que no hi haurà crescendo. És un film pla, no altera el seu ritme així que passes a esperar, com a mínim, un interessant desenllaç i tampoc. El ritme no s’altera en cap moment, arribant a provocar avorriment.
Se li han de reconèixer, això sí, els seus mèrits. L’ambientació és perfecta; desprèn l’ambient dels 70 en tot moment, gràcies a una acurada selecció musical, una bona direcció artística i un excel·lent vestuari. L’altre gran encert del film és el seu repartiment femení. Mentre que Bale, Cooper i Renner no desperten el més mínim interés, tant Amy Adams com Jennifer Lawrence acaparen tot el protagonisme quan són en pantalla. Les seves brillants interpretacions són l’únic que val la pena d’una pel·lícula que en línies generals no aporta absolutament res i deixa una sensació de total indiferència.