La premisa argumental del primer film del director Zhang Yimou rodat en anglès (la Gran Muralla protegeix la Xina d’un exèrcit de monstres alienígenes) és tota una declaració d’intencions: no esperem una gran història, no la té ni la necessita, ens trobem davant d’una pel·lícula que només busca l’evasió i l’entreteniment i en aquest sentit compleix sobradament amb el seu objectiu.
Després de la seva brillant i intimista Regreso a casa, el director torna a l’èpica espectacular d’altres films de la seva filmografia com ‘Hero’ o ‘La casa de las dagas voladoras’. Com en aquelles, la seva factura tècnica és excel·lent, amb una especial atenció als detalls, un cop més, d’ambientació: amb uns acuradíssims vestuari i fotografia on l’utilització del color dota la proposta d’una tonalitat cromàtica preciosa.
‘La gran muralla’ és visualment potent amb seqüències realment aconseguides com la preparació de les diferents seccions de l’exèrcit davant el primer atac dels monstres: els millors del film amb diferència. El seu guió, tot i l’innecessari esforç en l’evolució dels personatges, és el menys important: és un simple fil conductor per enllaçar combat rere combat fins arribar a la batalla definitiva que ja no es desenvolupa a la muralla del títol sino a la mateixa capital de l’imperi.
En definitiva ens trobem davant d’una proposta convincent, de gran factura visual i dotada d’un excel·lent ritme, amb el tempo i metratge justos per no arribar a tornar-se avorrida i repetitiva. Una entretinguda ració de cinema d’evasió de qualitat ideal per deixar-se endur sense pensar i simplement desconnectar.