Ens trobem davant d’una pel·lícula força entretinguda. A priori es tracta d’una comèdia però el seu fons és més aspre; podem identificar perfectament els dos protagonistes amb els seus personatges. Sylvester Stallone s’ha mantigut fidel a si mateix, ha continuat fent el mateix estil de cinema durant els darrers 30 anys. Fins i tot s’ha permès ressucitar les dues icones de la seva filmografia Rocky i Rambo moltíssims anys després i ho ha fet de manera molt digna, especialment en el cas del boxejador, fins i tot ara està vivint una tercera joventut amb la seva saga ‘Los mercenarios’, que li ha proporcionat novament un gran èxit a taquilla. Robert de Niro, considerat per molts com un dels millors actors de la història, fa més d’una dècada que va deixar d’arriscar-se. S’ha acomodat en comèdies fàcils i sense cap interés o bé en petits papers secundaris pràcticament testimonials (amb l’excepció de l’excel·lent ‘El lado bueno de las cosas’) que no li suposen ni cap esforç ni cap repte.
Com els dos boxejadors que interpreten, són d’una altra època i potser no encaixen en el cinema actual (especialment Stallone), aquest aspecte queda molt ben reflexat en una excel·lent metàfora en el film; quan han de rodar un videojoc amb els sistemes d’última generació (l’emprat en pràcticament tot el cinema actual de Hollywood) i són incapaços. Però tot i així continuen al peu del canó, igual que Kim Basinger, qui també porta molts anys enyorant la dècada dels 80 en que era una de les reines de la pantalla.
S’ha de reconèixer el valor de tots dos de ser capaços d’autoparodiar-se (brillant l’homenatge a ‘Rocky’ al magatzem de carn) com ho fan. Digne d’aplaudiment.