L’èxit de ‘La habitación’ se sustenta en dos pilars fonamentals: un guió brillant (merescudíssima nominació a l’oscar) i una parella protagonista en estat de gràcia. El sorprenent Jacob Tremblay i la multipremiada Brie Larson (justa guanyadora de l’oscar a la millor actriu), el seu és un treball entregadíssim i la seva química és excel·lent. Hem de tenir molt present que el primer tram del film es desenvolupa en la petita habitació del títol i només els veiem a ells, amb les esporàdiques aparicions del ‘vell Nick’.
Aquesta primera part és realment extraordinària; la tensió, emoció i sensibilitat són perfectes i atrapa al públic, pendent del més mínim detall que apareix en pantalla. Malauradament quan l’acció surt d’aquest petit món no continua igual. La segona part resulta massa descompensada respecte la primera; ja no tan sols pel ritme i la intensitat sino perquè provoca en l’espectador una inconscient i paulatina desconnexió amb la història i això que s’ha de reconèixer el convincent treball de Joan Allen, la mare de la protagonista, res a veure amb el desconcertant rol del seu pare.
Si el film hagués allargat uns minuts més el metratge que transcorre al minúscul habitacle inicial i hagués finalitzat just després de sortir-ne ens trobaríem davant d’una autèntica obra mestra, però el dilatat epíleg que mostra la readaptació al món real resta moltíssima força a la història, deixant la proposta ‘només’ com una bona pel·lícula.