La filmografia d’Álvaro Díaz Lorenzo està formada en la seva totalitat per comèdies, normalment histriòniques i esbojarrades. En el seu darrer film ha intentat canviar de registre i passar-se al drama però mantenint algun dels seus trets característics, fet que provoca una indefinició que espatlla el global: ‘La lista de los deseos’ resulta una mescla de drama, comèdia i road movie massa irregular, precisament perquè no té clar que vol ser.
El film funciona quan se centra en el drama: la coneixença de les dues malaltes (una excel·lent María León i una Victoria Abril en un rol que li hem vist repetir en infinitat d’ocasions) en les sessions de quimio és certament interessant, així com els moments més emocionals (la rapada, el retrobament pare-filla, el possible comiat o el diagnòstic) aquí tenim els grans encerts de la pel·lícula. Malauradament el tercer vèrtex del triangle, Mar (una Silvia Alonso encasellada en el registre còmic) s’encarrega d’aportar la comèdia i resulta francament desafortunada ja des de la seva presentació (ridícula la seqüència inicial del seu personatge) i els seus moments són els més histriònics, trencant constantment l’emotivitat del conjunt, tot i que la seva relació amb Toni sigui francament divertida.
La comèdia massa fàcil (tota la seqüència de la boda és francament prescindible) i alguns apunts de guió certament forçats (el retrobament amb el personatge interpretat per Boré Buika o tota l’escena del policia marroquí) espatllen una proposta que peca de covardia: desprèn la sensació que el seu director no ha gosat aborda un film 100% dramàtic i ha preferit sumar-li els elements de la seva de confort, donant com a resultat una pel·lícula tòpica i previsible allunyant-la de les seves enormes possibilitats. Una llàstima.