El debut del director Denis Villeneuve en la ciència-ficció és una proposta tan estimulant com suggerent. Un dels millors films del gènere dels darrers anys.
Es tracta d’una pel·lícula interessant que aconsegueix atrapar l’espectador ja des de l’inici, amb l’arribada de les 12 naus. La situació està narrada amb un tempo calmat i amb molts silencis que, combinats amb la seva excel·lent banda sonora, transmeten moltíssim. El film provoca una atmosfera realment perturbadora, la qual t’envolta a l’igual que a la seva fràgil i convincent, un cop més, protagonista: Amy Adams.
‘La llegada’ està narrada amb una estructura tan clàssica com marcada. Un plantejament, potser el millor tram del metratge, que mostra l’arribada, el reclutament de la parella protagonista i el primer contacte amb ‘Abbott i Costello’. El nus, en que veiem la cursa contrarellotge per intentar la comunicació, i el desenllaç, que tot i no desentonar amb la resta sí que és ben cert que afluixa una mica la seva intensitat.
Ens trobem davant d’una pel·lícula intel·ligent, molt allunyada de les habituals propostes que arriben de Hollywood amb alienígenes i precisament aquest tret diferencial és el que pot allunyar-la del gran públic, l’espectador ha de ser molt conscient del que es disposa a veure: un film per a reflexionar. ‘La llegada’ és, sense cap dubte, una de les millors estrenes de la temporada. 100% recomanable.