El remake del film belga ‘La memoria del asesino’, dirigit per Eric Van Looy l’any 2003, és una proposta d’acció de manual: previsible des del principi, típica i tòpica, que només té un relatiu punt d’interés; l’estat del personatge del títol.
El seu principal problema és el seu protagonista. Liam Neeson està correcte, una vegada més, però porta més d’una dècada acomodat en el gènere d’acció i repeteix sistemàticament el mateix film. Trobem a faltar, i molt, veure’l en grans, i especialment variades, interpretacions de les que ens va oferir fa ja més de 30 anys. En aquesta ocasió l’acompanyen un Guy Pearce, un altre intèrpret que fa també molts anys que va perdre el seu status i s’ha assentat com un secundari de luxe, i Monica Bellucci, que torna a Hollywood després de 12 anys en un personatge absolutament estàndard pel que no era necessària la presència d’una actriu de la seva talla i resulta francament desaprofitada. La pel·lícula evoca en algun moment a la brillant, aquella sí, ‘Memento’ (casualment protagonitzada per Pearce) amb les anotacions corporals, però no deixa de ser una proposta habitual de venjança (amb algun element del guió realment forçat, tot s’ha de dir) amb alguna seqüència d’acció molt ben rodada (l’enfrontament al pàrquing, la millor del film amb diferència), però que resulten massa escasses per salvar una proposta absolutament pobra i prescindible.
En definitiva, ‘La memoria de un asesino’ és una altra pel·lícula que s’afegeix a la llista de subproductes d’acció amb aires de sèrie B que porta protagonitzant Neeson durant aquest segle XXI, la majoria d’elles totalment prescindibles, i que en el segle passat eren les conegudes com ‘carn de videoclub’.