El trasllat a la gran pantalla de la novel·la de Ruth Ware és un thriller sòlid que evoca inevitablement a una altra novel·la del gènere: ‘Muerte en el Nilo’ de la mestra del suspens Agatha Christie.
Una omnipresent Keira Kinghtley serveix de fil conductor per a la trama, que transcorre a bord d’ un vaixell. La sensació de claustrofòbia pròpia de l’ espai tancat que representa un vaixell en alta mar està aconseguida, així com la presentació/descripció inicial dels diferents tripulants de l’ embarcació. A partir d’ aquí assistim a la presentació del cas, que planteja Laura: única tripulant que el coneix. Posteriorment tenim un gir de guió tant aconseguit com inesperat que canvia el rumb dels aconteixements. Des de la nit en que transcorre el fet, amb les hores posteriors d’ investigació i el descobriment de la veritat, tenim una notable intensitat i l’ atenció es manté. Malauradament, a mesura que s’ acosta el desenllaç, quan abandonem el vaixell i ja som a terra ferma, la tensió decau i el clímax no deixa de ser fàcil i previsible, espatllant el resultat final.
En definitiva, ‘La mujer del camarote 10′ és una pel·lícula resultona: sense ser res de l’ altre món ofereix una bona estona d’ entreteniment sense pretensions però amb un resultat que s’ allunya de les seves enormes possibilitats.