Com l’anterior novel·la de l’autor Lorenzo Silva protagonitzada pels inspectors Bevilacqua i Chamorro ‘El alquimista impaciente’, traslladada al cinema l’any 2002, l’adaptació cinematogràfica de ‘La niebla y la doncella’ resulta igualment una proposta excessivament simple, senzilla i pobra.
El seu principal handicap és que no hi ha absolutament res del film que aconsegueixi despertar l’interés ni tensió en l’espectador. La trama, la nova investigació d’un cas no tancat tres anys enrera sobre la mort d’un jove a La Gomera, no té ganxo ni desperta cap atenció; elements imprescindibles si parlem d’un thriller policíac. El seu ritme és lent i sense cap sorpresa, seguint pas a pas els cànons estàndars del gènere, fins i tot el suposat gir de guió que precipita la ressolució del cas resulta massa evident i excessivament anunciat. Si a la fluixa història li afegim uns personatges tan estranys com desconcertants el naufragi de la pel·lícula ja és total. El seu trio protagonista no aporta res a la història: ni Verónica Echegui en una interpretació absolutament plana, ni els inspectors Bevilacqua (un Quim Guitérrez tan apàtic com inexpressiu que dificulta encara més l’empatia amb el seu personatge) ni Chamorro (intrascendent Aura Garrido, tot i ser la millor del trio) un personatge estrany i poc definit com també ho és la relació entre els dos. Al seu costat un correcte, com sempre, Roberto Álamo (que repeteix un personatge que ja li hem vist en diverses ocasions) i una testimonial Marian Alvárez que no té pràcticament presència en pantalla.
En definitiva, l’òpera prima d’Andrés Koppel és una proposta senzilla, pobra i prescindible. Un film amb suspens i expectació nuls i un estoll d’intèrprets, lluny de les seves possibilitats, atrapats en uns personatges sense ànima ni personalitat que deambulen per un guió tan simple que l’únic que provoca és avorriment. Un thriller només apte per a espectadors sense expectatives i amb un nivell d’exigència zero.