El nou treball en solitari d’Inés París és una comèdia àgil i molt divertida que recorda a l’autora Agatha Christie, per aquesta reunió de diversos personatges en un únic espai amb un crim per resoldre, amb tocs del mestre Woody Allen, alguns diàlegs i situacions realment hilarants.
El gran encert del film es fonamenta en dos punts claus: d’una banda un guió fresc amb un ritme constant que no decau en cap moment, farcit de situacions realment divertides i que amb diversos girs desorienta l’espectador fins al final sent aquest incapaç de preveure les reaccions dels diferents personatges. L’altre és el seu estoll de protagonistes: un conjunt d’intèrprets en estat de gràcia que funcionen a la perfecció tant en les escenes corals com en els diferents encontres per parelles. Una Belén Rueda en una de les seves millors interpretacions, un Eduard Fernàndez en un convincent canvi de registre, una María Pujalte que potser sobreactua en certs moments, un Fele Martínez que aprofita les seves escasses aparicions, una Patricia Montero absolutament sorprenent i creïble i un Diego Peretti que s’autoparòdia interpretant-se a si mateix.
Una proposta realment entretinguda, viva i mordaç, justament guanyadora del premi del públic en la darrera edició del Festival de Màlaga, que deixa l’espectador amb un gran somriure en finalitzar la projecció. 100% recomanable.