‘La octava cláusula’ és un fallit thriller que podria ser perfectament una obra de teatre, ja que es desenvolupa en un únic espai tancat (la mansió del matrimoni protagonista). El seu principal problema, però, és el seu guió: un autèntic desgavell sense sentit.
El macabre joc que ha preparat l’amfitrió de la vetllada (un sobreactuat i histriònic Óscar Jaenada) resulta força treballat en contraposició amb la improvització constant de la seva parella de convidats: Maite Perroni (que després de consolidar-se en diverses sèries televisives ara intenta fer-se un lloc a la gran pantalla) i un apàtic Manuel Vega. A més, inexplicablement, deixarà entrar un testimoni a casa (Paulina Dávila, sense fer res la millor del repartiment) que acabarà tenint una vital importància en la ressolució junt amb un altre inesperat visitant (ridícul Michel Duval), el pròleg del qual abans de l’arribada a la casa resulta tan gratuït com absurd. Contràriament al planificat pla inicial, un espiral de girs de guió realment inconsistents acaben donant forma a un pobríssim contraplà, que resulta alarmantment simple, desembocant en un trist final.
En definitiva, aquest producció mexicana és un telefilm de sèrie Z amb aires de culebrot absolutament prescindible que només busca aprofitar l’enorme popularitat de la seva estrella pàtria del moment, Maite Perroni, amb un resultat patètic. ‘La octava cláusula’ aspira, amb grans opcions de victòria, a convertir-se en la pitjor pel·lícula de l’any.