El nou thriller de Gerardo Herrero és una proposta sòlida, senzilla i propera: aquesta és la seva gran virtut. És una pel·lícula que avança amb una estructura esglaonada i choerent: des de la presentació de personatges, un inspector de policia molt més humà i pròxim del que és habitual (convincent Carmelo Gómez) i el seu company (un Antonio Garrido en un autèntic canvi de registre respecte a la seva filmografia) fins al cas que ocupa la trama, incialment dividit en capítols per remarcar el seu origen literari.
El film té tots els elements en la mesura justa; la parella d’inspectors totalment diferents i alhora complementaris, una ambientació molt realista amb un punt de superstició lògic si tenim en compte que està ambientat en el món dels mariners, algun personatge fosc (Luis Zahera), un misteri del passat encara sense resoldre i un gir de guió en el seu clímax al final d’uns escassos però suficients 96 minuts de metratge.
No ens trobem davant d’una gran pel·lícula, tampoc ho pretèn, contràriament es tracta d’una proposta sincera i molt honesta. Una d’aquelles aconseguides petites històries que malauradament passen desapercebudes per la cartellera, amb més pena que glòria i sense cridar l’atenció.