Nou anys després de debutar amb ‘Megan is missing’, el cineasta Michael Goi torna a la direcció novament amb una proposta de terror; aquesta ‘La posesión de Mary’ amb un resultat francament desafortunat. El guió, a part d’estar farcit de llacunes, és tan pobre com previsible i no aporta cap mena d’originalitat al gènere.
Pràcticament tota l’acció transcorre en alta mar a bord del vaixell del títol, però aquesta premisa, a priori interessant i claustrofòbica, està totalment desaprofitada. A més resulta incoherent: veient les dimensions de l’embarcació, no s’entèn on estan els dos tripulants no membres de la família; els quals només apareixen en escena quan tenen rellevància en la trama. L’altre gran problema del film és el seu repartiment. Malgrat que Emily Mortimer s’esforça i resulta prou convincent en el seu debut en el gènere, Gary Oldman, estranyament, construeix un treball tan apàtic com pla i la seva química és nul·la; com queda plenament demostrat en les seqüències en que la parella discuteix. S’han de destacar, això sí, alguns cops d’efecte realment potents, però aquests dos o tres ensurts només aconsegueixen, ja no recuperar l’atenció de l’espectador que es perd ben aviat sino, com a mínim, que aquest no s’adormi.
En definitiva, ens trobem davant d’una pel·lícula típica, tòpica, pobra i fluixa: tan previsible com prescindible. Una autèntica pèrdua de temps.
