Martin Campbell és un especialista en el gènere d’acció però el seu darrer film és un dels seus treballs més pobres. El guió és de manual i sense cap mena d’originalitat: ni tan sols les suposades sorpreses ho són. És ben cert que es nota el pols del director i les seqüències d’acció estan ben rodades però no aconsegueixen enganxar l’espectador, el qual en cap moment té el més mínim interés en veure com evolucionarà la trama, la qual transcorre de manera molt tòpica (venjances, suposades sorpreses, captures amb les seves conseqüents tortures, relacions impossibles, duels, comptes pendents) fins a desembocar en un final en que l’últim pla, malauradament, li resta la poca dignitat que hagués deixat la pel·lícula.
L’únic alicient de la proposta és la seva protagonista, una radiant Maggie Q en un dels seus, incomprensiblement, esporàdics personatges principals i que es desenvolupa molt bé en aquest gènere i reclama més rols protagonistes ja que és una actriu francament desaprofitada. Per contra, al seu costat tenim un Samuel L. Jackson que porta una, massa llarga, temporada acomodat en rols de secundari en propostes d’aquest estil i, sorprenentment, un Michael Keaton que s’ha passat molts anys en aquest tipus de personatges fins arribar a convertir-se en un actor de prestigi gràcies a Birdman, Spotlight o El fundador i ara, innecessàriament, hi torna.
En definitiva, ‘La protegida’ és una desafortunada pel·lícula de sèrie B, tan prescindible com oblidable. El que a finals del segle passat es coneixia com ‘carn de videoclub’.