L’argument de ‘La quinta ola’ no ofereix cap novetat respecte a altres sagues juvenils procedents de la literatura que ja hem vist. La premisa argumental és una invasió alienígena a la Terra.
Malgrat la manca d’originalitat, la pel·lícula té prou ritme per entretenir l’espectador, únic objectiu del film. A més com i qui desenvolupa la cinquena onada del títol resulta prou sorprenent, això sí té alguna llacuna important de guió (les anotacions de la protagonista al seu diari sobre la identitat dels extraterrestres) i, com en altres sagues d’aquest estil, el toc romàntic és totalment prescindible.
Chloë Grace Moretz convenç com a protagonista en un personatge que suposadament explotarà en les continuacions, però no es pot dir el mateix d’Alex Roe que, a part de la desconcertant natura del seu personatge, no transmet absolutament res. També es troben a faltar, comparant novament amb altres franquícies semblants, veterans creïbles com a contrapunt als joves protagonistes. En aquest cas Liev Schreiber i, especialment, Maria Bello resulten molt fluixos.
En definitiva, ‘La quinta ola’ és una digna carta de presentació per una nova franquícia que, si segueix en la línia d’aquest primer capítol, pot arribar a ser una saga interessant.