‘La reina de España’ és una digna continuació de la brillant ‘La niña de tus ojos’, que va dirigir el mateix Fernando Trueba fa 18 anys. No hi ha cap tipus de novetat: el guió recorda força l’estructura de l’anterior però, de fet, l’originalitat ni es busca ni és necessària: l’espectador, a l’igual que els seus personatges, viu un emotiu retrobament (sensible l’escena de la trobada de tota la troupe al tablao flamenc).
El protagonisme en aquesta ocasió el centra Blas Fontiveros (Antonio Resines) i hem canviat les produccions espanyoles a la UFA Alemanya per les produccions ianquis a Espanya. El director ha aconseguit un tret tan difícil com meritori: els seus personatges, 18 anys després, són creïbles i mantenen la seva personalitat intacta. Jorge Sanz continua admirat per tot allò que ve de fora i conserva el seu, desafortunat per a ell, poder de seducció, Santiago Segura i Neus Asensi es complementen bé, Rosa Maria Sardà ha hagut de començar de zero i Jesús Bonilla està pràcticament retirat. La reina del títol, Penélope Cruz, és ara tota una estrella més madura, però sense perdre la seva essència, i Loles León continua, incombustible, al seu costat. A tots ells s’afegeix un Javier Cámara que s’integra perfectament i que sembla que formés part també del rodatge de ‘La niña de tus ojos’.
La seva factura artística, com l’anterior, és tan detallista com cuidada: vestuari, direcció artística i banda sonora són notables i el film és tota una declaració d’amor al cinema espanyol i als seus membres, també els actuals com queda palès en la gran quantitat de cameos de la pel·lícula: Aida Folch, J. A. Bayona, Gemma Cuervo, Guillermo Toledo, Secun de la Rosa o el sorprenent Carlos Areces, entre d’altres.
‘La reina de España’ és una proposta sòlida, un film coherent amb la seva predecessora i molt fidel a l’estil del seu guionista i director. Una entranyable ració de nostàlgia per a tots aquells que vam disfrutar amb aquest esbojarrat i autèntic grup en el rodatge de la divertida ‘La niña de tus ojos’.