El nou treball de Sofia Coppola (excessiva Palma d’Or a la millor direcció en la darrera edició del Festival de Cannes) és una pel·lícula de personatges rodada amb una acurada factura tècnica i un tempo pausat.
A part de la seva cuidada ambientació (destacant especialment el vestuari i sobretot la seva preciosa fotografia), la clau de la proposta és la interpretació del seu estoll de protagonistes; les habitants d’aquesta escola per a senyoretes liderada per una Nicole Kidman en un dels seus personatges més creïbles dels darrers anys. Al seu costat hi trobem una continguda Kirsten Dunst (en el seu tercer treball a les ordres de la directora) i una Elle Fanning que es consolida com una de les actrius emergents a tenir més en compte en el futur immediat. Entre les altres quatre estudiants destaca Oona Laurence (a qui enguany també hem vist a Redención), camí de convertir-se en una de les estrelles infantils del moment.
El ritme de la pel·lícula és lent i tot que potser les seqüències de la vida quotidiana a l’escola resulten excessivament allargades i els fossos a negre, destinats a dotar la trama d’un estructura capitular, són prescindibles no alteren ni dilaten el seu metratge (ajustats 91 minuts) ni tampoc la convicció ni l’atenció del film.
La cineasta continua fidel a si mateixa i, sense oferir-nos una gran pel·lícula, ens porta una proposta sòlida, interessant i força recomanable.
