• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to footer
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès

Butaca Reservada logo

menu icon
go to homepage
search icon
Homepage link
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès
    • Facebook
    • Instagram
    • Twitter
  • ×

    17/10/2017

    La suerte de los Logan

    la suerte de los logan

    Després de la fallida ‘Efectos secundarios’, Steven Soderbergh va anunciar la seva retirada del món del cinema però 5 anys després ha tornat, i en plena forma: ‘La suerte de los Logan’ és una esbojarrada comèdia amb moments certament delirants.

    Tot funciona amb la precisió d’un rellotge en aquesta història d’un cop que porta la ironia i comicitat de la trilogia ‘Ocean’s’ a l’extrem. Destaca la varietat dels diversos personatges, a quin més estrambòtic: des dels germans del títol, Chaning Tatum (en la seva cinquena pel·lícula a les ordres del director, després d’ ‘Indomable’, ‘Magic Mike’ i la seva seqüela i ‘Efectos secundarios’) i Adam Driver, amb la seva germana petita Riley Keough, acompanyats per un camaleònic Daniel Craig (potser el millor del film) i els seus surrealistes germans. Com en tots els films del cineasta, no hi falten les aparicions breus i estel·lars d’altres destacats intèrprets com les cada cop més esporàdiques a la gran pantalla Hilary Swank i Katie Holmes, la, contràriament, darrerament omnipresent Katherine Waterston (que enguany ha estrenat Alien: covenant) o el soldat d’hivern de la saga en solitari del Capitán América, Sebastian Stan, probablement el personatge més prescindible del repartiment ja que no aporta absolutament res a la història.

    Farcida de gags realment divertits: els germans de Joe Bang amb els pots, la primera trobada del mateix Bang amb els Logan a la presó, les demandes dels presos o la preparació de l’explosiu de Bang, entre molts d’altres, el film transcorre amb un ritme que no decau i, tot i no ser una proposta rodona, aconsegueix que el somriure es mantigui pràcticament constant en el rostre de l’espectador durant gairebé tot el metratge. Una fita molt meritòria i no a l’abast de qualsevol director. Esperem que aquest retorn no sigui puntual i que Soderbergh continui la seva trajectòria, plena d’obres força brillants.

     

    Previous Post: « El muñeco de nieve
    Next Post: Canción de New York »

    Footer

    Col·laboradors

    Axion

    Segueix-nos:

    • 2k Followers

    Contacta amb nosaltres

    info@butacareservada.cat

    Copyright© 2022 · BUtaca Reservada