‘La teoría del todo’ és una proposta sòlida. Molt acurada tècnicament, especialment en l’ambientació; tant el vestuari com la direcció artística reflexen molt bé el pas dels molts anys que abarca el metratge del guió, rodada amb una excel·lent fotografia i acompanyada per una preciosa banda sonora. Un metratge però que acaba resultant llarg degut principalment en la recreació en certs passatges.
Es tracta del biopic del cèlebre astrofísic Stephen Hawking, impressionant el treball d’Eddie Redmayne (merescudíssima nominació a l’oscar) en una interpretació totalment entregada tant a nivell físic com emocional. Tot i que narra principalment la trajectoria del doctor, la pel·lícula no seria el mateix sense Felicity Jones, la seva dona en la ficció (una altra merescuda nominació als premis de l’Acadèmia), ja que el seu personatge també té gran part de protagonisme, ressaltat gràcies a la força i autenticitat amb que l’actriu es submergeix en el seu rol. Funcionen tant per separat, cadascú amb la seva croada personal, com en comú, ja que tenen molta química en pantalla, i aquesta és la clau del film. Només per gaudir del treball d’aquesta jove i convincent parella ja val la pena veure la interessant ‘La teoría del todo’.
