El conjunt de novel·les que formen la saga homònima de l’autor Stephen King mereixia una acurada i digna adaptació cinematogràfica. Malauradament, el seu trasllat a la gran pantalla és una proposta indefinida, una mescla de gèneres amb diversos errors (tant de raccord com de guió) i un estoll de protagonistes realment fluix.
La història està plantejada de manera massa simple i es troba a faltar més informació cap a l’espectador, el qual es planteja diverses qüestions al llarg dels seus ajustats 95 minuts a les que no troba resposta i s’ha de conformar amb fer diversos actes de fe, confiant en que les seves suposicions siguin encertades. Així com el seu guió prescindeix dels punts claus per a la trama, tampoc té clar quin tipus de pel·lícula proposa: la premisa argumental de la torre del títol i els diferents universos al seu voltant ens evoca a la ciència-ficció, l’inici a la Terra amb la presentació del jove protagonista suggereix un film d’aventures mentre que l’atac al poblat de la Terra Mitjana ens porta al western. Massa confusió que desgasta i desconcerta l’espectador que veu com el seu interés es va esvaïnt a gran velocitat.
Deixant de banda algun clamorós error de raccord impropi d’un producció d’aquest nivell, també resulta decepcionant la seva parella protagonista. Un Idris Elba excessivament aturmentat i repetitiu que no transmet pràcticament res, tot i que té diverses escenes amb el jove Jake en les que podria lluïr-se, i el seu antagonista: un fluix i apàtic Matthew McConaughey en una intepretació que recorda a la del britànic Charles Dance en la pell de Sardo Numspa a la divertida ‘El chico de oro’ (1986). A més l’esperat duel final després d’aquesta eterna lluita entre tots dos, que podia haver maquillat la sensació de despropòsit general que desprèn el film, acaba resultant tan simple com descafeïnat; reforçant el naufragi de la pel·lícula. Sorprenentment, tot i tenir davant aquests dos pesos pesats, el jove Tom Taylor en el seu debut a la gran pantalla els hi roba, merescudament, tota l’atenció i protagonisme.
En definitiva ‘La torre oscura’ és una proposta extremadament pobre tenint en compte la base literària de la que parteix. Està dissenyada com l’origen d’una nova franquícia adolescent protagonitzada per un nou i jove pistoler que, veient la seva carta de presentació, no val la pena que continuï. Una pèrdua de temps.